Tarragona exigent: 470 km de ruta en 7 hores

11 nov. Tarragona exigent: 470 km de ruta en 7 hores

La sortida “Cosi no pot, k la faci el yayo”, ha estat un éxit.

Ara bé, que història ha hagut!!!!: road líder en Pep Cosialls… doncs no; ruta dia i mig… doncs no;  quedar-se a dormir… a mitges; dia núvol… doncs no; no es perd ningú… doncs no. Osia que, bé, anem bé. Hem tingut de tot: asfalt, terra, grava i humitat. Tot al seu temps!!!

De bon matí, a les 7.45, el road bis, jo, en Cesc, he fet un mini brifing. Mini perquè només erem la meitat dels participants, i dos no feien tota la ruta.

La festa ha començat a Pratdip. Andreu ha fet una arrancada de “pegatines” al Road. Des d’allà, camí de Gavadà, amb troços d’asfalt trencat. Teniem d’anar amb molta cura.

Mireu el video tan espectacular que Antoni Toré ha realitzat sobre la ruta.

Del Perelló a Tortosa hem rutejat molt bé. No era MotoGP, però no ens hem adormit. Hem fet una parada a Tortosa per fer benzina i un cafè. Seguidament, cap a Batea, passant per la Sènia, Herbes, Vallderoures, Horta de Sant Joan i Bot.

I precisament ací, de Tortosa a Batea, la Mare Diputació de Castelló ens ha obsequiat amb dos trams de terra, i un munt de graveta, que és per donar l’enhorabona a algú… Hem amortitzat el control de tracció.

Després de totes aquestes aventures, a dinar a Batea sur Mer. El restaurant net, ben atesos i millor dinar. Els creps de bolets, espectaculars.

Com que hem fet una bona sobretaula i no volia agafar la baixada de Prades sense llum de dia, hem canviat part de la tornada: la Pobla de Massaluca, per la Fatarella. Hem sortit guanyant, i més ventilats. Es el que te l’aire quan el mous. Símil de córrer.

I cap a la Palma d’Ebre, ejem, ejem, Vilanova de Prades i L’Espluga… a on ens faltava gent. I mai mes ben dit.

El ejem, ejem, es que el grup ha quedat partit en dos, per qüestions de “bluetoth”.

I com qui no vol la cosa, “no hemo metio entre pexo i esparda”, Arensibia dixit, 470 km de ruta, en un temps de 7 hores, indicatiu que de rectes… les justetes, i de corbes … les que vulgueu, de tota mida, manera, condició, visibilitat i color (les humides són mes fosques)

Espero que tots hagueu gaudit tant com jo. Ruta exigent per una colla d’amics experts i preparats Tinc que donar-vos les gràcies perquè us heu portat molt bé.

Us espero a la propera!!!!!!!!!!!!!!

Galeria fotogràfica