Cap a la Serra Cavallera

21 oct. Cap a la Serra Cavallera

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

Quin debú!!! M’ho vaig passar d’allò més be. Era la meva primera ruta per muntanya i els astres ens van ser favorables: bon temps, ruta declarada en sec, ferm sense humitats, bona temperatura i 30 amics!!!

Al mati, ens hem trobat per fer un moix a Tona. Allà ja hem conegut a l’Ester, la nostra convidada!!! Amb la seva GS850 novíssima!!!!!! Sens dubte, ha estat molt especial per la Gemma, l’Ester i per mi poder rodar juntes. Era la primera vegada que tres noies es pujaven a les seves cavalcadures i rutejaven plegades. A totes tres ens ha encantat l’experiència. Segur repetirem.

A les 10.00, xino-xano hem sortit cap a Ribes de Fresser. Encara no se m’havia perdut ningú!!! Allà, al pont, he comprovat que encara portava les 20 motos darrera i, m’he quedt ben tranquil.la.

Ara era el gran moment, l’ascensió cap al bonic poble de Bruguera a on hem agafat el trencat cap a Camprodon i la Serra Cavallera. Començavem a albirar el Taga, ben assolejat.

Hem fet una aturada al mirador, per veure les vistes que ens esperaven al descens.

A una velocitat entre 30 i 40 km/h hem arribat a la meravellosa esglèsia romànica del segle XI: sant Marti d’Ogassa.

Allà hem aparcat les motos el millor que hem pogut i ens hem apropat caminant. Està molt ben conservada i segueix activa religiosament.

I reprenem la marxa, ara cap a la colonia Estevanell, passant per l’esglèia de Sant Marti Surroca. Aquesta vegada no ens hem detingut, no era possible deixar les motos enlloc per poder veure-la de més aprop. Pero des de la carretera ja la hem gaudit.

Una micona més, aprofitant el dia magnífic, per gaudir de les vistes i de les tonalitats de fulles i arbres de la tardor

Una vegada acabada la ruta d’alta muntanya, hem agafat la carretera nacional que ens ha portat fins a Mas Les Feixes.

Com feia bo, la cervesa la hem fet al jardi.

Per despres, gaudir de les carns que l’Agus i l’Anna ens han preparat.

Si faig balanç del dia, em quedo amb tantes coses: l’Ester, la Gemma i jo rutejant juntes, una colla d’amics que, amb paciència m’han seguit sense adelantar-me, gaudir de una carretera que, normalmente, a l’hivern està tancada per neu, rutejar en mig de les vaques pirinenques, conduir sota una cortina de fulles de tardor…. i compartir taula amb les companys del Club.

Vull fer una menció especial a les noies d’aquest club. La seva alegria, el bon rotllo, la sintonia que totes tenim fa que cada sortida sigui perfecte.

No puc demanar més!!!  I aquí us deixo un video molt curtet que he preparat per que tots recordem que ens ho hem passat molt be.

Gràcies a tots per fer el meu debú tan especial. Ens veiem aviat!