16 febr. Visitem la Sagrada Família
Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.
Malgrat que som un club de motos i això és el que ens uneix a tots, avui la majoria, hem deixat les motos a casa per visitar el Temple de la Sagrada Família de Barcelona
Certament és una construcció col·losal, obra d’un dels catalans universals més importants de tots el temps
19 socis ens hem trobat al carrer Marina de Barcelona, des d’allà hem accedit al temple per la porta de visitas institucionals sense tenir que fer cues (gràcies a Lluis Estape que va fer alguna petita gestió ….)
A tots ens han penjat un sistema de “Audiovisita” que ha funcionat raonablement bé, sempre i quant no ens allunyesim masa del Lluis Alcobé que ha resultat ser el guia de la visita (sense comentaris …..).
La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí. Hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores.
Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s’integraven en un conjunt estructurat i lògic.
Des del 1915 Gaudí va dedicar-se d’una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell.
Després, de la realització de la cripta i l’absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L’interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal,
amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d’Antoni Gaudí (1852-1926) només es van completar la cripta, l’absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure’n conclosa la torre de Sant Bernabé.
En aquest temple, l’arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d’un poemamístic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l’estructura amb l’arc parabòlic, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l’abstracció de les torres.
És el monument més visitat d’Espanya, per davant de l’Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l’any 2015. L’obra realitzada per Gaudí, és a dir, la cripta, l’absis i la façana del Naixement, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s’efectuï a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades s’hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l’afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.
La Sagrada Família va ser declarada basílica menor pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.
Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l’han denominat la Catedral d’Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.
Després de la visita al Temple, hem anat a fer un vermut al Mirablau
I tot seguit a dinar al Restaurant La Venta
Mireu quins entrants i quin arròs amb gambes ens hem jalat
Bé, no tots, perquè el Llorenç ha disfrutat com un enano amb la seva paella de caragols, mireu:
En el seu conjunt un Dissabte d’amics i cultura de proximitat.
Moltes gràcies a tots per la vostre companyia
Sorry, the comment form is closed at this time.