16 set. Una de clàssiques… a l’Autòdrom de Terramar
Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.
En acabar l’estiu no hi ha millor començament de curs per a les nostres clàssiques que una bona ruta. En aquesta ocasió el nostre objectiu era la visita a l’antic Autòdrom de Terramar.
La ruta la vam iniciar a l’Enateca La Central de Vilafranca del Penedès a les 08:30 h pels qui volguessin esmorzar abans. El grup estava format per 18 participants, amb 14 motos, entre clàssiques (bòxers, Km) i modernes.
A les 09:30 h en punt arrencàvem les nostres “màquines” per iniciar la ruta. En els primers quilòmetres vam passar per les planes del Penedès, tot gaudint de les seves vinyes, on vam trobar maquinària feinejant per la verema a Sant Jaume dels Domenys. Després ens vam enfilar cap al Coll de les Ventoses, des d’on es domina el paisatge del Penedès.
Tot seguit, després de gaudir d’unes quantes corbes, vam entrar a l’Alt Camp passant pel poble de Querol,
direcció cap a El Pont de l’Armentera
En arribar a Vila-rodona vam fer un petit reagrupament, que algun participant va aprofitar per a fer benzina.
Després vam continuar la ruta tornant cap al Penedès, per carreteres secundàries, on vam gaudir amb les nostres BMWs
En passar pel poble de l’Arboç pocs es pensaven que trobaríem una reproducció de la Giralda de Sevilla.
En el tram final de la ruta vam baixar per la mítica carretera del pantà de Foix fins a arribar a l’Autòdrom de Terramar.
Allà ja ens esperaven per fer una visita guiada. Tot va ser entrar al recinte i transportar-nos a una altra època.
En primer lloc, la guia ens va explicar els antecedents i la història de l’Autòdrom, així com la seva situació actual.
L’Autòdrom de Terramar, construït l’any 1923 i situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, fou un dels primers autòdroms del món. En el moment de la seva construcció, Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza, i als Estats Units només hi havia el d’Indianapolis. El circuit té una llargada d’uns 2 quilòmetres, és ovalat i en són notables els seus peralts de 60 o més graus.
Un cop fetes les explicacions pertinents, vam accedir al circuit, a peu, per veure’l “in situ” i comprovar les seves característiques. Actualment, només es fan visites particulars i esdeveniments per a empreses, pel·lícules o anuncis.
Alguns dels participants més agosarats van voler demostrar les seves habilitats per pujar a dalt de tot dels peralts.
Una vegada acabada la visita, cap a les 14:00 h, vam anar a dinar al restaurant on teníem reservada taula prop de Sitges.
En arribar al restaurant, per recuperar forces després de la ruta, vam poder gaudir d’un bon dinar i d’una millor companyia.
Gràcies a tots per la vostra assistència i espero que hàgiu gaudit de la ruta, la visita i el dinar, en aquesta estrena com a cap de ruta. Fins a la següent, amics!
Sorry, the comment form is closed at this time.