Un passeig pel Luberon

16 juny Un passeig pel Luberon

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

D’ençà que em vaig fer soci del BMW Motorrad Club Catalunya he gaudit dels meus amics i amigues i he organitzat rutes pel meu país.

En 2026, esperava amb gran il·lusió el dia d’iniciar la quarta edició de la meva ruta per França, retrobar-me i donar la benvinguda als meus amics és un veritable plaer.

Els primers hostes van arribar al voltant de les 16:30 i de mica en mica es van anar acomodant al restaurant de l’hotel.

Durant l’aperitiu, vaig donar una breu explicació sobre el que aniríem vivint…

El primer dia sortim a les 9:00 del matí cap al Village des Bories, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Un passeig pel poble ens va permetre descobrir cases construïdes amb murs de pedra seca. És un lloc únic a França.

Després ens vam aturar davant de la magnífica abadia de “Notre Dame de Sénanque” (Monuments Històrics).

Finalment, va arribar l’hora de dinar després de creuar les gorges de la Nesque, i després… l’exigent i freda pujada al Mont Ventoux… girs, girs i més girs…

Divendres, els meus amics van gaudir molt de la regió, així que vaig fer una excepció i vaig afegir una breu visita al matí. Vam fer una excursió a peu pel magnífic sender ocre del Rosselló (Roussillon).

Després, vam tornar a Les Baux-de-Provence per gaudir d’un deliciós dinar i visitar les Carrieres de Lumières (Pedreres de les Llums), on es pot admirar l’espectacle de llum i so de Picasso i Frida Kahlo.

El tercer dia, després d’una vetllada agradable i una bona nit de son, ens vam posar els cascos de seguretat per visitar les profunditats de la mina de Bruoux (ocres del Luberon).

Després de la visita, amb temperatures de 9 graus, vam anar al restaurant a dinar a la terrassa i a fer una migdiada…

Quan tots es van despertar, vam fer una passejada sota un sol radiant per l’altiplà de Valensole, famós pels seus camps de lavanda i corbes, corbes, corbes…

Després de comprar alguns records, vam tornar a l’hotel per compartir el nostre últim àpat i gaudir de l’ambient festiu i animat dels participants.

Moltes gràcies de nou a tots els participants pel seu bon humor, i un agraïment especial al nostre amic Jean per les seves traduccions simultànies inavaluables. I gràcies també a la directiva del Nostre Club per ajudar-me amb tota la logística.

I ara… em toca descansar…. amb la meva estimada Christine… uns dies de vacances… Fins aviat!