Un munt d’emocions… Molt més que l’Stelvio Català

02 ag. Un munt d’emocions… Molt més que l’Stelvio Català

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

La meva primera ruta amb el BMW Motorrad Club Catalunya, la primera ruta de la Natàlia com a Xef del Nostre Club i la primera vegada que hem fet una Super_mega_crack_llarga_intensa i descomunal matinal!!!

Tona → Bolvir → La Seu d’Urgell → Tost → Tuxent → Gòssol → Guardiola de Berguedà → Sant Julià de Cerdanyola → La Molina → Tosses → Bolvir

Els meus amics ja van començar la ruta… el divendres. Molts d’ells ja és van apropar a la Cerdanya per escalfar motors….

El dissabte, la colla de Companys que es van trobar a Tona van sortir, ben d’hora ben d’hora. De la mà del meu amic Lluís, l’aventura va començar sortint a les 8.30 h. I som-hi cap a Toses on ja van gaudir de les corbes de la Collada. Gaaassssssss i seny!!!

A les 10.30 el grup complet es trobava a la plaça de la vila a Bolvir. Després de tots els confinaments deguts a la Covid, molts de nosaltres feia més de divuit mesos que no ens veiem i el retrobament ha estat molt emotiu.

Bé, és l’hora de marxar. 22 motos, moltes ganes de rutejar, i un matí ple d’adrenalina. Amb un cuquet a l’estómac he engegat la meva BMW i pensat… ea!! Que això no és res!!! Tinc darrere als meus amics, tot anirà bé!!!

El dia estava núvol… però la sort ens ha acompanyat. Temperatura genial per anar en moto i ens han caigut tres gotes, de veritat, tres gotes i només.

A bon ritme hem arribat al famós Stelvio Català, una carretera que la majoria dels participants no coneixien… i quina carretera: revolts de 90º, 180º i 360º, amb estones amb gravilleta.

i amb 4 quilòmetres d’off road. Però tot ha sortit genial, les RT i R no s’han ressentit de l’estona de ferm sense asfaltar donat que estava molt ben planxada!!!

Hem fet una parada per comentar tot el que havien viscut i prendre quelcom. I desprès, cap a Gósol. Hem arribat a Guardiola i.. aquí no acaba la cosa… Una nova regirada per anar cap a la Molina pel Sant Julià de Cerdanyola. Quins paisatges i quin ferm!!!

A dalt, al Coll de la Creueta, una aturada per arreplegar a l’Aurea que s’havia quedat endarrerida i, novament, tots junts, cap a Bolvir, a Cal Torru.

Quina sorpresa trobar al meu fill, a en Pere, a la plaça, esperant-nos a tots amb unes copes de cervesa ben fredes.

Allà ha estat el moment de riure a dojo de tot el que hem viscut, de veure les cares de felicitat de tots i de xerrar de aquest munt de quilòmetres!!

Apa, ara és el moment de recuperar forces, la meva estimada Natàlia ens espera. Us rebem a casa nostra, amb els braços oberts i el cor ple d’alegria.

Els nostres amics ens visiten i la Natàlia ha posat tot el seu carinyo en fer-nos un dinar espectacular.

És clar, no vull parlar jo, però parlo en boca del que m’heu transmet: quines croquetes, i aquest embotit, d’on ha sortit? i l’amanida amb aquest tomàquet…. I Mare de Deu, aquest arròs de muntanya, fet lentament… i per acabar, l’escuma a la menta, amb els blocs de xocolata negra…

Ahhh i tots hem pogut felicitar a en Lluis Alcobe i la Lydia en el seu aniversari de noces.

I deixeu-nos acabar amb un brindis!!! En Pere, la Natàlia i jo us hem convidat a obrir unes botelles de cava com a cloenda d’aquest dia. Us ben assegurem que no l’oblidarem.. La primera sortida amb el Nostre Club, la primera ruta que faig, la primera vegada que la Natàlia cuina pel club i la primera gran trobada després d’aquests mesos de pandèmia.

Gràcies a tots per fer-nos tan feliços, per totes les vostres paraules d’agraïment per la ruta tan desconeguda i electritzant i gràcies per donar-nos l’oportunitat de formar part d’aquesta gran família.