Un Garmisch de molt i molt i molt més!!!!

10 ag. Un Garmisch de molt i molt i molt més!!!!

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

ufff… per on començar a explicar tot el que hem viscut, gaudit, patit, rigut, rodat… un munt de vivències en el gran Tour 2025 que ens ha portat, per primera vegada, a la gran concentració de BMW Motorrad a Garmisch. I quina concentració!!! I quin reconeixement per part de BMW Club Europa als seus club oficials!!!!! I allà vam estar, amb els nostres companys del Club Oficials!!!!

I comencem… la crònica d’un gran viatge compartit amb els socis i sòcies del Nostre Club. Ara, i amb la distància que dona el temps, anem a reviure-la.

Primer de tot què volia dir amb Garmisch i molt més!!. Excepte algun membre que havia estat feia temps, per la resta ens feia il·lusió anar a la cita per antonomàsia del món BMW Motorrad. Un esdeveniment pel que passen 40.000 motards que venen de tota Europa i més enllà. Un clàssic de tota la vida, un pelegrinatge gairebé obligatori pels que ens estimem la moto en general i les BMW en particular. Aneu al minut 1:18…. a veure a qui veieu!!!!!!!!

Quan penses una ruta, cal pensar en tots els que la voldran fer i per això, es va dissenyar de tal manera que, sense treure el protagonisme a la moto i, tenint en compte que era un viatge en grup, tinguéssim l’oportunitat de tenir moments de descans i moments de triar fer una activitat diferent de la del grup.

Una ruta pels Alps sempre és sinònim de moltes corbes, ports de muntanya, paisatges increïbles i km a dojo. Van ser quinze dies, unes 70 hores de moto i aproximadament 4.400 km. de viatge, amb dies de molta calor, dies de pluja i fins i tot, nevadeta.

Amb tants km i 13 motos no podien faltar alguns incidents. Al primer dia un cargol que estava solet per l’autopista va decidir que volia venir amb mi i va intentar quedar-se de polissó a la meva cara. Però com teníem el luxe de comptar amb 2 metges al grup, de seguida van atendre el pacient i la cosa no va anar a més. Una mica de sang (bé,  déu-n’hi-do)  i ja tenim una anècdota i jo alguna “batalleta” que explicar als meus nets, quan els tingui. Qui diu que l’autopista és avorrida!!.I al llarg dels dies, alguna punxada, la mort sobtada d’una bateria i un petit toc amb un cotxe Tot es va anar resolent i es va posar de manifest la gran solidaritat de tot el grup. Quan passa alguna cosa tothom està disposat a ajudar, des dels metges Enric i Fèlix,  fins els supermecànics Joan i Jordi. Així es pot anar tranquil pel món.

Després del cargol vam arribar a Menton ciutat costanera, passeig, bany, a sopar i a dormir.

L’endemà començava el nostre camí cap a Garmisch. Vam sortir puntualment per fer la ruta de Napoleó. Aquí tenim ports mítics com el Turini, la Bonete , etc .

Va ser una etapa molt xula i que ens va portar cap a Briançon. De Briançon anàvem cap a Aosta i al matí amb les motos carregades i a punt per sortir un diu…”Sergi no tens la roda molt baixa…..” Efectivament. Ara era un clau…

L’Olivé, que porta de tot, ho va arreglar amb un tres i no res. I en ruta. Carretera i ports de muntanya per gaudir de les nostres BMW’s.

I d’Aosta, cap a Sedrun,  on  vam fer 2 nits i l’endemà  alguns van aprofitar per visitar Lucerna, altres, que el dia anterior no havien pogut, fer el pas de Sant Gottardo , altres alguns ports més de muntanya, altres quedar-se al mateix Sedrun i gaudir d’un passeig pel seu fabulós entorn.

I altres poder resoldre el problema de la bateria. Tothom content!

Descansats vam sortir cap al nostre següent destí, Mittenwald i aprofitant que estàvem per allà van anar al Castell de Neuschwanstein, el Castell de Lluis II de Baviera, el rei boig i que va inspirar Walt Disney per fer el castell de la Blancaneus.

Després vam fer 4 nits a Mittenwald, poblet encantador que és a 15 minuts de Garmisch. Un hotelet força confortable i que té una estació de tren que enllaça Munich, Garmisch, Innsbruck, etc. Això també va obrir la possibilitat que els components de l’expedició poguessin escollir activitats.

Sens dubte uns dels moments emotius i divertits va ser el dia que vàrem anar a Garmisch.Aneu al minut 0:41…. i veure l’arribada del Nostre Club!!!!!!!!

Diguéssim que va ser la presentació en societat del nostre estimat club. Com a membres del BCE (no, no és el Banc Central Europeu), teníem l’oportunitat de trobar-nos amb la resta de clubs presents i entrar tot junts al recinte i en concret, a la pista on els especialistes fan tota mena de bogeries amb les motos. Vàrem quedar a un bar/restaurant mitja hora abans on ens vam retrobar amb vells coneguts d’Alemanya, Àustria, Lituània etc. A l’hora convinguda vam sortir en processió per Garmisch cap al lloc de la presentació . Vam entrar en ordre i un cop dins, un presentador anava anunciant els diferents clubs i d’on venien i em van fer unes quantes preguntes. Tots portàvem la samarreta que havíem fet per l’ocasió. En el moment de dir el nom del club tots vam començar a cridar, ballar i fer una mica de xerinola. Tant va ser així que una estoneta més tard l’speaker va comentar: “I els catalans continuen celebrant-ho!!!” Va ser molt divertit.

Després ens van dividir i vam visitar l’exposició, dinar i tornada lliure cap a Mittenwald.

Els dies següents vam fer diferents activitats segons els interessos de cadascú:

• Visita a Munich. Volíem visitar el Museu (és molt xulo) però els alemanys van decidir que no era el moment i estava tancat. Però no passa res Munich eés una ciutat molt agradable i que té prou encant per se. Vam dinar a un restaurant típic i tornada cap a l’Hotel.
• Visita a Innsbruck i el seu imponent trampolí.
• Visita al centre de Garmisch  i que també té un històric trampolí.
• Anar al TOP MOUNTAIN MOTORCYCLE MUSEUM, 550 motos i alguns vehicles especials. També vam fer la High Alpine road .

A Mittenwald vam tenir la sort que vam poder gaudir d’una festa que fan anualment per recollir fons pel Club d’esquí del poble. Música en directe a càrrec de conjunts típics de Baviera i alguns de “música ligera”. Salsitxes i música a dojo. L’entorn era molt bonic i sempre ajuda a viure més els costums d’allà on ets.

Després ja vam fer cap el Niu de l’Àliga, una residència d’estiu del Hitler i des d’on es pot veure un paisatge dels ALPS impressionant.

L’endemà un altre meravella, la mítica carretera Grossglockner. Però primer de tot el cap de ruta els va portar a veure un altra carretera que valia la pena. Era com un bonus, ja que no estava a la ruta original. Va durar fins que vaig veure que efectivament m’havia equivocat i vam retornar a la casella de sortida. Mira, millor, 2 x 1!!

És una carreta fantàstica, de peatge, amb corbes, paisatge i el mirador Franz Joseph des d’on pots contemplar una gelera maquíssima. Com a pega, una mica de pluja i boira pujant al cim. Per cert, al cim trobes un bar on fan un cafè i uns pastissos boníssims. Per recuperar forces.

Després ja vam entrar a les Dolomites. Com diu tothom les Dolomites són “una altra Lliga” Tot i que no era la primera vegada que els veiem i passàvem per les seves carreteres, sempre et quedes bocabadat.

Vam anar a dormir a Arabba, al bell mig de les Dolomites, per a l’endemà fer un rondo per 4 ports de muntanya i posar rumb cap a l’Stelvio. El Passo del Stelvio ens va rebre primer amb pluja i després amb neu. La part positiva és que a penes vam trobar gent pels seus mítics tornantis. Apa una altra cosa per explicar als amics i als nets!

Vam arribar a la tarda a Valmadrera, al llac Como, i a l’Hotel Bellavista, on vam fer el sopar de comiat, ja que alguns anàvem a Barcelona fent nit a GAP i altres anaven cap a Gènova per agafar el Ferry a Barcelona l’endemà.

Doncs crec que ara ja hem explicat què vol dir “i molt mes” Un viatge de moto però amb més coses per fer-ho encara, encara, més atractiu per tothom. A més a més…. tenim un munt de fotografies que gaudirem en el Primer Concurs Fotogràfic del Nostre Club!!! Un jurat ben exigent escullirà la millor fotografia del viatge!! A veure qui surt guanyador!!!

Ja només em queda agrair la col·laboració de tots els companys i companyes que han participat. TOTS van aportar alguna cosa en algun moment i durant tot el viatge, riure i bon humor. Aquest és l’esperit del Nostre Club!!! I, gràcies a la Natàlia ho podem reviure sempre!!!!!!!!!