La Marató de quilòmetres_La Ruta d’en Cesc

21 juny La Marató de quilòmetres_La Ruta d’en Cesc

Quin orgull i quin honor prendre el testimoni d’aquesta ruta que va proposar en Cesc. A ell li encantaven aquestes carreteres, gaudir dels amics i de la bona cuina. I ha estat un plaer posar el cor en aquest cap de setmana.

El divendres a les 16 hores havíem de trobar-nos a la benzinera del Bruc per sortir tots junts cap a l’Hotel Terradets. A les 4 estàvem allà en Wojteck i jo. La resta, per diversos motius, o ja estaven a l’hotel o anirien més tard. Després d’un trajecte molt calorós ens vam refrescar a la piscina de l’hotel i al bar  (fully refrescat per dins i per fora).

El sopar va estar força bé i alguns ho vàrem rematar amb un GinTònic per pair, abans d’anar a dormir.

I ben d’hora ben d’hora, a les 6.30 ja estàvem esmorzant. Els responsables de l’Hotel Terradets varen avançar l’esmorzar a les 6 30 perquè poguéssim sortir puntualment a les 7. Moltes gràcies a la Júlia i a tot l’equip per obrir el restaurant per nosaltres.

A un ritme alegre ens vam dirigir cap a Viella a “fer benzina”. Allà vam tenir la primera incidència: un company s’havia deixat la documentació i el telèfon a l’Hotel. Amb tota l’emoció de la ruta la matinada… el cap no estava per detalls… Després de diverses trucades ho van trobar i vam reprendre el camí en direcció França.

Després de gaudir de les “paelles” del Port del Portillon vam arribar a Bagneres de Luchon, i voilà! Segon incident. En frenar a un pas zebra per què passes un vianant, un company li va donar un “toquesito” per darrere i es va trencar la llanta. Sense danys personals, però amb la moto inutilitzada va començar l’aventura que vinguessin els serveis d’assistència.

Amb treball d’equip i col·laboració va quedar la solució embastada. El company va deixar el grup i la resta vam continuar cap al Tourmalet i l’Aubisque. Ambós són 2 ports mítics amb uns paisatges impressionants però plens a vessar de ciclistes, furgonetes i cotxes.

El grup s havia dividit en 2. Mentre uns fèiem camí cap la venta de Juan Pito, on estava previst un petit refrigeri, els altres ja l’havien fet i sortien per anar a fer l’última etapa cap al Faro Higuer.

Encara ens quedava un últim incident. Ens vam trobar la carretera tallada per un tronc. Uns quants decidits aizkolaris van alliberar un tros per la vorera i tots van passar sense més incidències.

Com el segon grup havia acumulat força retard vàrem decidir fer la foto tots junts l’endemà al matí. Així a les 21.15 vam agafar taxis i cap al restaurant Itxaspe. Era el primer cop que anàvem i realment va estar molt bé.

L’endemà en Cossi va preparar una mica de ruta des d’Higuer fins als voltants de Pamplona i els que la vam fer van tornar a gaudir d’una bona estona de moto. Després cadascú a casa seva.

Tothom va quedar molt satisfet de la Ruta i estem segurs que en Cesc l’hagués xalat molt. Es va trobar a faltar i tots el vam tenir present…. tots ben uniformats, com a ell li hagués agradat.

L’any que ve , ho tornarem a fer! (això segur que si)

Agraïments.
A l’Hotel Terradets per la seva flexibilitat en acceptar moltes modificacions a la reserva, per avançar l’hora d’esmorzar i que aquest fos complet. Hi havia de tot i força!!
Al Restaurant ITXASPE per la càlida acollida i simpatia i per procurar que no faltes de res! Sens dubte un lloc d’una excel·lent relació qualitat/preu.
A l’Àurea i l’Esme per tota la feina que no es veu, però que és imprescindible perquè tot funcioni.
Els CoCaps de ruta, Quim, Cossi i Jordi.

I a tots els companys per la seva predisposició a ajudar, a passar-ho bé i a col·laborar en tot el que fos necessari.

Amb aquesta gent a la fi del món!!

PD: El Wojtek va preguntar si no hi havia sorteig! Ho tindrem present per properes sortides.