La France… oui, elle est belle, oui

La France… oui, elle est belle, oui

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

 

D’ençà que em vaig afegir a la gran família de socis i sòcies del BMW Motorrad Club Catalunya he gaudit de tants bons moments que vaig pensar… porto a la meva colla d’amics al meu país?? I sí, així ho he fet.

Gràcies a la col·laboració d’en Jean, en Lluís i l’Àurea he pogut fer possible la ruta Quelle Belle. Han estat molts mesos de preparació perquè 19 amics rutejem plegats per terres franceses.

De la França turística a la França rural i autèntica, hem viatjat en el temps, des del segle IX fins als nostres dies i,… des del cor de l’aeronàutica fins a la tomba del papa Climent VI i fins i tot, més enllà….

Els meus amics van sortir de diferents indrets

i ens vam trobar el dia 28 per dinar a Carcassona, al restaurant Dame Carcas. I com no! Per degustar la Cassoleta.

Després de dinar, un passeig per la vila

i sortida en direcció Toulouse, via la regió de Cabardès i la Muntanya Negra. Envoltats de paisatges increïbles hem pogut anar descobrint carreteres increïbles.

 

I xino-xano hem arribat a Toulousse, al ben mig d’aquesta meravellosa ciutat, a la Place du CapitoleGrand Hôtel de l’Opéra. Un hotel amb una ubicació immillorable, per poder sortir a passejar i gaudir dels carrerons de Toulousse.

 

Dissabte ens hem aixecat ben aviat per agafar les motos i dirigir-nos a Airbus – Aeroscopia. Després que ha estat plovent tota la setmana nosaltres hem estat de sort… no ens hem mullat.

La visita a Aeroscopia ha estat genial. Amb la Bernardette, la nostra guia i amb l’ajut inestimable d’en Jean que ens ha fet tota la traducció al castellà hem gaudit de quasi 2 hores de coneixença de la història de l’aviació, de veure els primers avions fets en fusta, de saber com funciona l’aerodinámica del Concorde i… moltes més coses.

 

I, amb un bus… sabeu on ens han deixat entrar?? Doncs a Airbus!!!! I hem pogut veure la producció dels avions. Ha estat un moment increïble, poder veure l’armazon, i saber com es fabriquen. Després d’aquest matí tan electritzant hem dinat a Aeroscopia, al seu restaurant.

Anàvem veient com plovia des de les Finestres… però a la sortida cap al vessant d’aigua del Montech.. res de res. El meu amic Gégé ja estat el nostre guia.

 

A la nit…. Tot un espectacle a la Place du Capitole: la final de la copa de França de futbol, amb pantalla gegant, amb un ambientàs!!! I va guanyar el Toulousse!!

 

Diumenge deixem la preciosa vila de Toulousse. Ruta per carreteres enmig dels boscos i els verds Prats, i descoberta de Puiselcy a través de la Route des Bastides.

 

Seguim rutejant fins Bozouls (forat de Bozouls), un Poblet encantador. Dinem al Restaurant La Terrasse.

A la tarda sortim direcció Coin d’Aubrac à Chaudes-Aigues via Laguioles. Els meus amics no deixen de dir-me que estan gratament sorpreses per aquestes carreteres: ferm increïble, cavalls, vaques, Prats i més Prats, boscos ben verds… una passada!

El nostre següent hotel és una cucada. Un centre termal, al costat del riu, en un Poblet enmig de res més. A la tarda hem sortit a fer un volt… i a descobrir la Font Termal que està a 82ºC!!!

 

El dilluns s’aixeca fresquet… però sense pluja. Sortim cap a SaintNectaire, “capital” del famós formatge i arribem al Lac Pavin on ens aturem a dinar. Quines vistes, i quina turmenta de 5 minuts en sortir!

Tornem a pujar-nos-en les nostres motos per tornar a l’hotel.. però res de línia recta… corbes i més corbes i per carreteres increïbles.

Però no acabem encara eh?? Dimarts ens queda un dia més de ruta. Ben a prop de l’hotel arribem al Château d’Alleuze. Està enclavat en un indret preciós!

I d’allà cap al Viaduc de Garabit (l’obra més bonica de Gustave Eiffel)

i el Château Domeyrat on fem un pic-nic envoltats d’història i paisatge.

Arriba un dels grans moments del dia: Visita amb àudio guia en castellà de l’Abbaye Bénédictine de La Chaise-Dieu. L’abadia de La Chaise-Dieu és una antiga abadia benedictina, cap de l’orde Casadean, situada a la localitat de La Chaise-Dieu al departament de l’Alt Loira.

L’origen del nom és que en llengua llatina Casa Dei (La casa de Déu) d’aquí l’adjectiu Casadean. L’abadia benedictina és coneguda per la seva arquitectura gòtica, la seva rica biblioteca, el seu taller de llibres litúrgics, la seva dansa macabre, la seva curiosa Sala dels Ecos i el seu tapís de L’aparició de Crist a Maria Magdalena.

El retorn a l’hotel per una carretera amb més de 1000 revolts… (2h15 de conducció). Em sembla que els hem contat tots!!

Com a cloenda, sopar excepcional amb les delícies franceses: foie-gras, formatges i tot ben regat amb vins de la zona.

Quin viatge oi?? Mai oblidaré les emocions viscudes, les cares de felicitat dels meus amics i els ulls plens d’adrenalina amb les carreteres recorregudes. Tants moments, tantes risses plegats. Vull agrair-vos a tots la vostra participació, la vostra alegria, tot el que hem gaudit plegats i, sobretot, tot el que m’heu fet viure amb vosaltres.

 

Ho voleu reviure?? Doncs gràcies a en Toni Toré ho fem possible.

 

 

 

Comparteix-ho!
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.