
13 set. Irati Extrem_l’aventura
Bé, com molts sabem entre els Pirineus Navarro-Francesos si troba la magnífica Selva d’Irati, on he decidit crear aquesta magnífica ruta per uns quants socis afortunats de gaudir els paisatges, gastronomia, riures a dojo i com no FATIGA, ja que el nom de la ruta ja ho diu EXTREM.
Comencem el divendres en una ruta voluntària, fins a arribar al municipi que pernoctarem aquests dies, Otsagavia.
Ens trobem a Alpicat, on fem esmorzar per començar a agafar forces i dirigir-nos cap Otsagabia, però primer haurem de tornar a agafar forces i on millor que al Moto Camping, ja que arribem al voltant de les 14 h i on tots van quedar més que enamorats del lloc, ja que quan anomes camping, penses que serà un dinar corrent, doncs Nooooooooooooo, va ser un dinar de 5 estrelles.
Tirador de cervesa que és un motor de moto i tota la decoració i ambient motero.
Acabem de dinar i encara ens faltava un bon tros per arribar a l’hotel, i com no, amb les carreteres i camins rurals transitables i poc conegudes en què caracteritzo les rutes.
Ens trobem tots dutxats i canviats on a les 21 h anem cap al menjador de l’hotel per sopar i fer l’entrega personalitzada de samarreta i tubular.
Acabats de sopar, toca anar a dormir que el dissabte prometia estar amb bones condicions.
Ja som a dissabte i tots/es il·lusionats i contents, ja que el dia prometia amb tot, climatologia, paisatges brutals, llocs per on seria la primera vegada que passarien i així més i més……….
Fem un parell de parades ràpides, per descansar i estirar cames.
Uns quants les vam estirar fins a la cova.
Acabada la ruta, ens canviem de pressa, per anar ben còmodes cap al restaurant i així poder dinar el més còmode possible.
Això si, amb un acabament de ruta per agafar totes les forces que havíem consumit.
UN BON MENÚ SIDRERIA………….. I BEN REGAT AMB SIDRA VI I LICORS.
Després d’haver dinat, tocava tarda lliure i amb la llibertat d’uns bons riures i xerradetes i molt més, QUIN FART DE RIURE I BÉ QUE VAM ESTAR
A més a més tots confessats
Cap a sopar i dormir, que quedava la tornada, però amb parada a dinar a Sallent de Gallego, on el Ramon Serra em va recomanar un molt bon lloc.
Acabats de dinar i ben dinats, tocava els acomiadaments i tothom cap a casa seva, emportant-se un bon record de la ruta
IRATI EXTREM.
MOLTES GRÀCIES PER VEURE’S TAN FELIÇOS I DE QUÈ HAGUEU GAUDIT D’EL MÀXIM, QUE NO ES POC.
Fins a la següent………
Sorry, the comment form is closed at this time.