10 maig II Ruta en memòria d’en Cesc
Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.
El dissabte 4 de maig del 2024 hem recordat al nostre company i amic Cesc Piella, que fa 2 anys ens va deixar.
A 2/4 de 9 del matí, 30 amics en 24 motos, hem iniciat la ruta programada que ens havia de portar a la Vall Fosca.
Precisament s’ha escollit aquesta i no una altra, ja que en Cesc es va estrenar com a Cap de Ruta del nostre Club realitzant aquesta mateixa sortida un 14 d’abril del 2018.
Tot i que la ruta, fil per randa, ha estat la mateixa, les condicions meteorològiques d’avui res han tingut a veure amb les de fa 6 anys que va transcorre bona part sobre mullat i els darrers quilòmetres envoltats d’un paisatge nevat que ens va privar d’arribar al nostre destí.
En aquesta ocasió, després d’una setmana de pluges, s´ha obert una finestra aquest cap de setmana que ens ha permès poder gaudir-la amb unes condicions meteorològiques ideals.
La primera aturada, al voltant de les 10, per esmorzar a l´Hotel Cal Petit (Oliana) propietat de la família de l’Isidre Esteve amb qui hem coincidit, després de conversar una estoneta ens hem fet una foto de record.
Hem continuat la ruta fins Adrall, a partir d’aquí cadascú ha fet els 40 Km d’aquesta carretera del Port del Cantó al ritme que li ha vingut de gust.
Reagrupament a Sort i seguim cap a Gerri de la Sal des de allí per una pista amagada, poc coneguda i transitada arribem a l’Estany de Montcortès.
Aturada per recuperar forces i gaudir de la tranquil·litat i bellesa del lloc.
Seguint l’horari previst, seguim cap a la Pobleta de Bellveí i resseguint el riu Flamisell ens anem endinsant a la Vall Fosca. Passem la Torre de Cabdella, Cabdella i arribem al cap d’amunt, el Pantà de Sallente, que forma part del complex de la central hidroelèctrica de Cabdella.
El paisatge és espectacular. Aturada, intercanvi d’opinions, respirar aire pur i fresc. Encara hi ha neu als cims.
De fet, n´hem pogut tocar una miqueta apilada en un raconet que encara no s´havia fos.
Quan ha començat a plovisquejar hi ha hagut certa pressa en retornar cap a la Pobleta de Bellveí.
Allí ens esperaven en Lluís, l’Aurea i el Francesc Piella (fill) que han pujat enllaunats.
Hem fet la foto de grup amb tots els assistents.
I cap a degustar el bon i generós àpat que ens tenien preparat, com sempre, l’Albert i la resta de personal del restaurant Arturo.
A l’hora del postres, parlaments glosant la figura d’en Cesc i el sentit de repetir aquesta ruta. A continuació en Francesc ha agraït en nom de tota la seva família aquest acte de record a la memòria del seu pare.
Per acabar hem brindat pel Cesc i pels companys Jaume Borbonès, Francesc Menjíbar i la companya Dolors Garcia, tots ells membres del nostre Club que també ens han deixat durant aquests anys, encara que els sentim molt propers.
Raimon en la seva cançó “Jo vinc d’un silenci”, deia “ qui perd els orígens, perd identitat”. Doncs això !! Es tracta de mantenir-los ben presents !!
Ha estat una jornada emotiva, plena de vivències i records que segur mantindrem dins nostre durant força temps.
Esperem poder retrobar-nos tots plegats l’any vinent en una altra ruta amb el mateix significat que aquesta.
Sorry, the comment form is closed at this time.