Conducció - La frenada amb ABS i sense ABS  

 

J.M.
 J.M.
(@superjosep)
Membre Moderator
Registrat : fa 8 mesos
Respostes: 21
25/05/2019 2:21 am  

LA FRENADA AMB ABS I SENSE ABS

Quan va ser l'última vegada que vas haver de fer una frenada d’emergència d’aquelles que et deixen el cor bategant a 100? Enhorabona si ha sigut fa molt de temps, vol dir que tens bon instint de conservació i que el teu àngel de la guarda t’acompanya!

Al company de la R1 de la foto, segons el diagrama d’exemple, li cal que baixi el seu salvador celestial amb urgència. Un tractor ha decidit creuar la carretera davant d’ell a uns 50 m. La R1 esta arribant ràpid a uns 100 Km/h. i 40 m. haurien de ser una bona, encara que justa, distancia de frenada, però abans que comenci la reacció de frenada ja hauran passat 30 m. Tindrà molta sort si aconsegueix passar just per darrere del tractor.

Frenada emergència

Una frenada enèrgica amb totes les forces. Gràfic de la distància per la parada des de 100 km / h amb una desacceleració de 9,4 m / sec².

Perquè amb el simple càlcul de la distància de frenat no és suficient. Normalment, el motociclista requereix 0,1 segons per la reacció de reconèixer el perill, i uns altres 0,8 segons perquè la mà i el peu apliquin l’acció als frens. En aquest curt període de temps, la moto ja haurà recorregut gairebé 25 metres sense frenar.

LLavors el motociclista actua amb decisió sobre els frens amb tota la seva força. Sobre la palanca de la mà dreta amb uns 140 Newtons (uns 14 Kg de força), i sobre el pedal amb uns 30 Kg. Amb una frenada tan forta sense ABS, es molt probable bloquejar la roda davantera, que podria portar-lo a una caiguda, o potser la roda del darrere podria elevar-se, amb la posibilitat que la motocicleta faci el salt mortal cap endavant.

Però fins que s'estableix la pressió a les línies hidràuliques de fre, i les pastilles puguin rebre tota la força, passaran uns altres 0,2 seg. i 5,6 m. més de recorregut, abans que els discs sentin la presió i comencin a actuar, i en aquest lapse la moto segueix sense frenar encara. La realitat és que a 100 Km/h calen uns 30 m. abans de que s’iniciï la frenada efectiva, i la distancia total per una aturada al límit a aquesta velocitat és d’aprox. 70 m. En aquest cas d’exemple la situació podria haver estat molt dolenta tant pel motorista com pel conductor del tractor.


Transferència dinàmica de la càrrega de les rodes

Físicament succeeix el següent: Mentre que els aprox. 220 Kg de pes de la moto es reparteixen al 50% entre les dues rodes quan la moto està aturada o en funcionament normal, al moment d’una desacceleració extrema, la força d’inèrcia fa que el pes es desplaci completament cap a la roda davantera 

Parlem de la transferència dinàmica de la càrrega de les rodes. Quan més gran sigui la transferència de càrrega sobre la roda del davant, més força de frenada podrem aplicar sobre ella, sempre i quan no ens excedim perquè sense ABS podríem bloquejar la roda. Podem apreciar a la foto la gran càrrega de la roda davantera si observem l’enfonsament sever dels amortidors de la forquilla. Per a la majoria de motocicletes, l’enfonsament de la forquilla davantera pot arribar a dos terços del total del desplaçament en una frenada enèrgica. En aquesta situació, l’enorme pressió que l’augment de la càrrega dinàmica aplica sobre el pneumàtic pot multiplicar fins a tres vegades l’àrea de contacte del pneumàtic davanter amb l’asfalt.

Petjada pneumàtic

Aquest dibuix mostra la intensitat de la càrrega dinàmica de la roda davantera durant la frenada sobre l'asfalt. El cercle vorejat de color verd mostra la petjada de contacte normal del pneumàtic quan es condueix a una velocitat constant. L’ àrea entre els cercles vermell i verd mostra l’augment de la zona de contacte amb l’asfalt durant una frenada enèrgica, que pot arribar a augmentar fins a tres vegades.    FOTO: ILLUSTRATION: MÜLLER

Depenent de cada motocicleta la roda del darrere juga un paper completament diferent en el cas d’una frenada enèrgica, des de gairebé cap a les motos tipus sport, fins a una ajuda vital en el cas de les motos tipus chopper. Per a gairebé totes les motocicletes ràpides, la prioritat és concentrar-se en el fre del davant.

El conductor ha de saber aprofitar l’avantatge del desplaçament de la càrrega dinàmica de les rodes. És important – en especial sense ABS – actuar sobre la maneta fent una frenada progressiva - potser en dues fases - per donar temps a que la càrrega dinàmica es desplaci a la roda de davant i passar a aplicar tota la força tant aviat com sigui possible, però sense anticipació per no bloquejar la roda i patinar.

Si som capaços d’actuar sobre el fre del darrere uns instants abans d’actuar sobre el davanter obtindrem un efecte estabilitzador addicional, doncs farem la roda del darrere més “portant” i podrá transmetre al terra una mica de la potencia total de frenada. Alguns sistemes de frenada combinada amb ABS estan dissenyats per aprofitar aquest efecte. Les proves han evidenciat una reducció petita però mesurable de la distància de frenada.

Tanmateix, sense ABS cal fer atenció, ja que la roda del darrere degut al desplaçament de la càrrega cap al davant en el decurs de la frenada, s’alleuja progressivament de pes i es pot bloquejar per falta d’adherència al terra. Com que les carreteres solen ser una mica inclinades cap a les cunetes per drenar l'aigua de pluja, una roda posterior bloquejada se’n anirà de costat, provocant l’alteració de l’alineament de la moto i molt probablement una caiguda no desitjada.


Frenada sense ABS

Si malgrat totes les precaucions, la roda davantera se’ns bloqueja en el transcurs d’una frenada, la única cosa que ens pot salvar d’una caiguda imminent es l’alliberament dels frens. És una decisió difícil de prendre davant d’una situació de perill, però en realitat és l’única manera de recuperar el control de la moto sense anar per terra.

Si mantenim la roda davantera just abans del límit de bloqueig durant tot el procés de frenada, la frenada será la més efectiva possible. Però trobar exactament on es troba aquest límit requereix una pràctica constant i molta rutina. Per fer-ho bé, sovint és necessari un perfeccionament del procediment en un entrenament dedicat. La tecnologia també hi ha de contribuir perquè per exemple: una forquilla davantera sobredimensionada ó que tingui els amortidors mal ajustats, tant per massa tous com per massa durs, no serà capaç per transmetre correctament la càrrega a la roda fent perdre el contacte continuat amb el terra i augmentant el lliscament, llavors la nostra frenada serà ineficient.

Frenada sense ABS

Si manteniu la roda davantera just abans del límit de bloqueig durant tot el procés de frenada, obtindrem la frenada més efectiva possible.

És important que el pilot tingui una reacció entrenada i ràpida davant d’una situació de frenada d’emergència sense ABS, però tot i així només tindrà èxit si tots els mecanismes que estan a la seva disposició, com per exemple les manetes de fre configurades correctament, la recuperació immediata del 100% de la pressió dels frens després d’una frenada, i tots els demés accessoris, funcionen sense problemes.


Frenada amb ABS

El dispositiu ABS no té cap intervenció  en el funcionament normal, gairebé totes les maniobres de frenada s’executen sense que el sistema ABS funcioni, és a dir, mentre la nostra conducció i la situació de frenada es mantingui per sota del llindar d’activació. Només quan una roda arriba al límit de bloqueig la diferència es torna perceptible. Tant si es tracta d'un frenat d’emergència com d'una frenada accidental en un lloc lliscós, l’ABS ens resol el problema d'estabilitat que un conductor sense ABS només pot restablir fent la maniobra d’alliberar els frens i aplicar-los novament repetides vegades fins la aturada. Amb ABS només ens cal frenar amb totes les nostres forces fins a la aturada completa sense preocupar-nos de res més.

Si disposem d’un vehicle amb ABS i no ho hem experimentat mai abans, seguirem sentint la por del bloqueig de la roda davantera al frenar en un lloc o situació difícil, i potser perdrem uns instants de reacció importants per fer una frenada més eficient, però no hem de patir, frenem a fons de manera decidida i conscient, i preocupem-nos nomás de mantenir la postura i tensió del cos correctes: Els genolls fermament apretats al dipòsit, la part superior del cos tant vertical com sigui possible i els braços amb la tensió necessària per aguantar la nostra inèrcia i potser també la del acompanyant que portem darrere, i deixem l’ABS que faci la resta molt millor que qualsevol pilot experimentat. 

Com que el funcionament del ABS aplica i relaxa la frenada repetitivament a intervals molt curts segons el sensor de bloqueig de la roda, sol produïr un tremolor, que es transmet als nostres braços, acompanyat d’un soroll inhabitual com a consequència del gran estrés mecànic que hem d’aplicar, per aturar ràpidament la inercia del pes de la moto amb nosaltres al damunt. En alguna situació de frenada d’emergència amb ABS el conductor s’ha vist sorprès per aquest efecte aturdidor i degut a la tensió del moment ha deixat anar els frens amb les consequències que ja podem deduïr. Hem de practicar les situacions de frenada amb ABS per coneixer anticipadament la reacció del vehicle i guanyar la confiança per mantenir el domini de la situació en tot moment.

abs

Una motocicleta amb sistema d'anti-bloqueig de frens (ABS) es pot frenar de forma molt més segura que una que no en tingui, especialment sota condicions extremes, com ara una frenada d’emergència.

Com s’ha dit anteriorment, les motocicletes de tipus sport o touring solen estar molt ben compensades de pes, i confien la frenada sobretot a la roda davantera, mentre que les tipus cruiser o custom aporten menys pes a la roda davantera i afavoreixen més el bloqueig. En les motocicletas modernes els fabricants tracten de tenir en compte aquestes diferències incloent una varietat de modus i situacions de conducció, els quals també afecten el funcionament diferent del ABS en cada cas. Per això és important conèixer bé les caractéristiques i reacció específica del sistema ABS en el vostre vehicle a part de les generalitats descrites.

Perquè fins i tot els sistemes anti-bloqueig no son infalibles i la seva efectivitat depén també d’altres factors com per exemple el correcte ajust i estat de la suspensió. Una roda que rebota sobre l’asfalt no frena encara que portem ABS!


La nostra mirada durant la frenada

És molt important mantenir una línia de visió el més estable posible en una frenada d’emergència.  Amb el cos erguit hem de mantenir la mirada alta i cap endavant en el sentit de la marxa. Perquè tant si ens agrada com si no, la mirada se’ns desviarà cap al obstacle. Fins i tot al final del recorregut de frenada, els nostres ulls haurien de romandre mirant alt i endavant, per mantenir l’equilibri fins l’instant abans de l'aturada completa.

This topic was modified fa 2 mesos by J.M.

Cita
J.M.
 J.M.
(@superjosep)
Membre Moderator
Registrat : fa 8 mesos
Respostes: 21
04/10/2019 1:57 pm  

I quins son els límits?

La frenada normal.

Muller 1

Il·lutració adaptada Müller

La desacceleració mitjana en conducció ràpida quan frenem – per exemple en autopista - és d’uns 5 m / seg² aproximadament, això representa la meitat del que seria una frenada amb el 100% d’eficiència (frenada completa).
El fre del darrere pot contribuir fins a un 35 per cent a causa de la gran càrrega de les rodes, i la roda del davant encara estarà lluny del límit de bloqueig amb un ferm en bon estat.
La fletxa vermella representa la resultant de la força d’inèrcia (verd) i el pes (groc). Si la projecció d’aquesta força resultant xoca contra la carretera per darrere de la roda del davant (extensió traçat), no hi ha cap risc de que se’ns aixequi la roda del darrere.


La frenada al 100% (completa)

Muller 2

Il·lutració adaptada Müller

L’efectivitat de les reduccions de velocitat real màximes assolibles, depenen de la moto en particular i de l’adherència del ferm (coeficient de fricció). Si aquest és suficientment elevat, una distància entre eixos llarga i un baix centre de gravetat afavoriran frenades més enèrgiques amb seguretat, encara que aquesta configuració redueix les possibilitats de desviament de trajectòria (i de evitar obstacles) mentre frenem. Aquesta efectivitat màxima s’aconsegueix quan la força resultant del 100% de la càrrega dinàmica de la roda (fletxa vermella) cau just per darrere del punt de contacte del pneumàtic davanter amb el ferm. A partir d’aquest punt qualsevol increment en l’esforç de frenada provocarà l’aixecament de la roda posterior Els sistemes d’assistència a la conducció (FAS) detecten quan hi ha una intenció d’aixecament de la roda posterior, i regulen la pressió del fre davanter per mantenir la roda a terra i un millor control de la trajectòria.


La frenada al límit.

Muller 3

Il·lutració adaptada Müller

Forçar els límits de la frenada, representa superar les especificacions físiques que la geometria de la nostra moto ens permet, llavors la línia de força resultant del nostre impuls passa a impactar el terra per davant de la roda davantera i un cop s’ha elevat la roda posterior, tota la càrrega es suportada únicament per la roda del davant. La pressió exercida per el conductor sobre els frens pot arribar als 28 bar, i si es mantingués la pressió la màquina saltaria cap endavant – Important: Això passaria també amb ABS! – Es a dir, la regulació precisa del fre davanter s’ha de fer per evitar aixecar excessivament la roda del darrere i no tant per protegir el lliscament de la roda davantera, aquesta és una frontera que depèn de la geometria del xassís i la distribució de pes particular de cada conjunt moto/conductor, i per tant cal que el conductor aprengui per experiència on son els propis límits.

This post was modified fa 2 setmanes 7 times by J.M.

Respondre Cita
J.M.
 J.M.
(@superjosep)
Membre Moderator
Registrat : fa 8 mesos
Respostes: 21
04/10/2019 2:24 pm  

Però què frena més, una moto o un cotxe?

Mentre que la nova i flamant R 1250 GS ha aconseguit en tests recents una excel·lent distància d'aturada completa de 40,2 m. a 100Km/h., veiem que el cotxes compactes actuals poden aturar-se completament en tan sols 36 m. a la mateixa velocitat. Aquests bons quatre metres de diferència pot ser la distància que ens calgui per no col·lidir amb la part del darrera d'un vehicle en una situació compromesa.  

Però això son tests professionals, i per aquesta potència de frenada tan efectiva ens caldria optimitzar tots els ingredients al màxim fent equilibris sobre la moto, mentre que al conductor del cotxe només li cal prémer el peu a fons còmodament assegut. Un remei eficaç en aquests casos seria una distància de seguretat suficient,... i aprendre a no consumir-la per la pròpia impaciència o avançaments d'altres.  Al final si resulta que només podem frenar com els gràfics indiquen, haurem d'afegir uns 9 o 10 metres de separació per protegir la nostra integritat i la dels demés.

Bremsung

 Com frena una R 1250 GS

Les distàncies de frenada

En el diagrama següent es mostra la comparació entre una frenada d’un conductor de moto no professional i el rendiment de frenada d’un cotxe modern.
En tots dos gràfics s'ha pres un temps de reacció igual del conductor de 1 segón.

Bremsung autos motorrad

El rendiment de frenada que es mostra al gràfic de l’esquerra es pot considerar habitual per un conductor de moto sense entrenament professional arribant al límit de la seva capacitat. A partir de 100 km/h a la moto li calen 23 m. més de recorregut fins l'aturada total per comparació amb els vehicles de quatre rodes actuals, la qual cosa resultaria en una velocitat d’impacte superior als 70 km/h. en el punt on el cotxe ja s’hauria aturat.

This post was modified fa 2 setmanes 12 times by J.M.

Respondre Cita
J.M.
 J.M.
(@superjosep)
Membre Moderator
Registrat : fa 8 mesos
Respostes: 21
04/10/2019 5:33 pm  

Frenar i esquivar

L’Institut alemany per a la seguretat dels vehicles de dues rodes (ifz) va realitzar recentment un estudi amb més de 100 participants (vegeu la imatge), en el qual es va posar a prova la pràctica un model de frenada d’emergència amb poca complexitat, que es va demostrar exitós tan sols amb un mínim de pràctica. Se’n diu “frenada per esquivar” o “frenada desviada”.

Auwecken

Foto adaptada original de Nicolas Streblow

Fins i tot sense ABS, la maniobra funciona, sempre i quan siguem hàbils per mantenir les rodes per sota del límit de bloqueig.

La idea és la següent: En lloc de només fer una frenada al límit i possiblement col·lidir al final (1), o arriscar-se a una maniobra evasiva sense frenada brusca amb un resultat incert (2), primer es tracta de fer una frenada el més forta possible, i sense alliberar els frens executar un canvi de direcció amb decisió en el sentit desitjat de l’evasió (3).

Això té diversos avantatges: Gràcies al canvi dinàmic de la càrrega de les rodes, la força de frenada augmenta la pressió de contacte de la roda davantera amb el ferm i podem transmetre forces de direcció importants tot i que continuem frenant. S'eviten canvis innecessaris i disruptius de càrrega a les rodes i la frenada és més eficient mantenint la moto maniobrable, però també aconseguim una nova trajectòria lateral més llarga, fora de la línia original de conducció i del obstacle.

La reducció de les distàncies de parada dels participants amb ABS de l'estudi, només van millorar una mitjana de 0,9 metres, mentre que van poder gestionar un desplaçament de trajectòria mitjà de 2,8 metres.  El desplaçament de la trajectòria obtingut no es considera suficient, però degut al recorregut més llarg de la frenada s’arriba al punt de col·lisió a només 14 km/h. què, en cas que no es pogués salvar completament la col·lisió es considera un risc tolerable.

Comparant les distàncies netes de frenada d’uns 100 participants, es veu que les possibilitats d’evitar un impacte milloren molt clarament amb aquesta maniobra. Fins i tot sense ABS, la maniobra funciona sempre que es tingui el suficient tacte per mantenir la pressió sobre els frens per sota del límit de bloqueig de les rodes. Tanmateix els conductors que no porten ABS ja tenen prou precaució en l’actuació brusca sobre els frens i per tant la distancia de frenada s’allargarà de forma intuïtiva aconseguint desviacions més grans de la trajectòria que ajudaran a salvar l’obstacle.

Achtung

Atenció!, Un vehicle gira a l'esquerra davant nostre!, La frenada amb gir simultani a la dreta ens pot salvar de la col·lisió.

Els resultats de l’estudi són clars: Fins i tot sense experiència, els conductors que obtenien una distància de frenada insuficient van aconseguir un desplaçament de la trajectòria decisiu per evitar la col·lisió. Això és força notable, ja que els resultats tant en frenada rectilínia pura com en la maniobra d’esquivament van mostrar un enorme ventall de resultats.
En ambdós casos, als participants més febles els calia el doble que els millors. L’exercici sobre les habilitats bàsiques: La eficiència en el frenat i la direcció seria, per tant, una prioritat sempre a practicar per a tots nosaltres.

Qui no domina la gestió correcta del impuls de canvi de direcció de la moto, no només es diverteix menys amb la seva afició, també viu de manera gairebé tant perillosa com aquell que no s’atreveix a utilitzar els frens eficaçment quan cal.
Perquè la frenada té un paper fonamental en la nostra seguretat, com tots sabem. Sense ABS fins gairebé 80 km/h. i amb ABS fins a 100 km/h., la distancia de la frenada rectilínia és, de mitjana, més eficient que la trajectòria d’evitació descrita, i hauria de ser doncs prioritària fins aquesta velocitat. Qualsevol que també domini l'impuls decidit de canvi de direcció pot millorar molt la posició final de distancia de seguretat al obstacle durant la frenada. Una constatació que agafa importància quan veiem clar que els cotxes (i també molts dels nostres companys de dues rodes) poden frenar amb més eficiència que nosaltres.
Transferit a l’escena de la primera foto, com més aviat i més a la dreta de la imatge s’atura la moto molt millor.

This post was modified fa 2 setmanes 7 times by J.M.

Respondre Cita
Share:
X
  
Trabajando

Por favor Iniciar Sesión o Registre