En record d’en Cesc… moltes emocions a “Fent lo Riu”

12 maig En record d’en Cesc… moltes emocions a “Fent lo Riu”

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

El dissabte 3 de maig del 2025 hem tornat a recordar al nostre company i amic Cesc Piella, que fa 3 anys ens va deixar.

Precisament s’ha escollit aquesta i no una altra, ja que va ser la segona sortida que va organitzar com a Cap de Ruta, dins el nostre Club, un 1 de setembre del 2018.

Participants a la Ruta “Fent lo Riu” – 2018

A les 9 del matí, 25 amics en 21 motos, dividits en 2 grups, portats pel bon amic Alfredo i per mi mateix, hem iniciat els 285 Km de la ruta que ens havia de portar de l’àrea de servei del Mèdol a l’AP7, fins al Perelló; després de resseguir diferents trams de la part final de l’Ebre i endinsar-nos una bona estona per carreteres del sud del nostre País i de la Franja de Ponent.

La ruta, fil per randa ha estat la mateixa, les condicions meteorològiques d’avui ideals, hem rodat tota l’estona a uns 20-22º de temperatura, excepte a la zona de Tortosa on ens hem apropat a 27º. Res han tingut a veure amb les de fa 6 anys, en que a pocs quilòmetres del Perelló, just abans d’arribar al restaurant per dinar, ens va caure un bon xàfec a bots i barrals que va fer que tots quedéssim ben xops.

        En Cesc sota la pluja

En aquesta ocasió hem tingut molta sort, ja que aquests dies ha anat passant un front que ha fet que tan abans, com després, anés remullant tota aquesta zona i casualment aquest dissabte s´ha obert una finestra de temps estable que ens ha permès poder gaudir d’aquesta ruta amb unes condicions meteorològiques perfectes per anar amb moto.

El primer tram per l’AP7 direcció Baix Camp, fins a l’Hospitalet de l’Infant, lletjot, monòton, amb força trànsit.

A partir d’aquí un canvi radical. L’Hospitalet de l’Infant, Vandellós, entrem a la Ribera d’Ebre per Tivissa, Ginestar, Rasquera, fins al mirador de l’Ebre. Una passada, bones carreteres, amb revolts amplis que ens han permès gaudir força.

A les 10 h. tal com estava previst, primera aturada al mirador de l’Ebre. Estirar les cames, fotos, converses, …

Hem anat deixant el riu, per rutejar per les carreteres amb poc trànsit i divertides de la Terra Alta, Gandesa, coll del Moro, Batea. D’aquí ens endinsem per dues de les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, (Baix Aragó–Casp), Maella i (Matarranya), Massalió, per arribar a Calaceit.

I Calaceit era el lloc previst per fer benzina i on tenim taula reservada per a fer un bon esmorzar.

Un cop recuperades les forces, seguint l’horari previst, reprenem la ruta, direcció Queretes, tot gaudint de la tranquil·litat i bellesa d’aquestes carreteres. Poc a poc tornem a entrar a la Terra Alta, per Arnes, vorejar el Parc Natural dels Ports, Prat del Compte i seguir cap el Baix Ebre, Benifallet , Tivenys, Bitem, Tortosa, AP7 fins l’Ampolla, per arribar al Perelló.

Finalment i a l’hora prevista, al voltant d’1/4 de 3, hem arribat al restaurant Censals. I cap a degustar el bon i generós àpat que ens tenien preparat la Noèlia i la resta de personal del restaurant.

I aquí ens teniu fa 7 anys, acompanyant al Cesc

A l’hora del cafè, parlaments glosant la figura d’en Cesc i el sentit de repetir aquesta ruta.

Per acabar, un any més, hem brindat pel Cesc i pels companys Jaume Borbonès, Francesc Menjibar i la companya Dolors Garcia, tots ells membres del nostre Club que també ens han deixat durant aquests anys, i que els sentim molt propers.

Ha estat una jornada emotiva, plena de vivències i records que segur mantindrem dins nostre durant força temps.

En Carlos Ruiz Zafón, escriptor barceloní, també traspassat, en la seva gran novel·la “L’ombra del vent”, deia: “Existim mentre algú ens recorda”.

Doncs això!! Es tracta de mantenir viu el seu record, per tal que segueixin ben presents entre nosaltres.

Un agraïment molt especial a tots els participants i un desig: “Esperem poder retrobar-nos tots plegats l’any vinent en una altra ruta amb el mateix significat que aquesta”.

Tothom serà molt benvingut !!!