El Nostre Club va anar a Pingüinos

18 gen. El Nostre Club va anar a Pingüinos

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

Al gener.. quin fred que fa!!!! Recordo al gener del 2020 que 6 amics del Nostre Club vam anar a Motauros i ens ho vam passar tant bé que volíem repetir al 2024. Després de la pandèmia i vicissituds diverses que no van fer possible anar a alguna d’aquestes famoses hivernals que es fan per terres de Castella…. aquesta any SI!!

L’escollida enguany va ser Pingüinos, mítica concentració que aplega 40.000 motoristes vinguts de molts països d’Europa. I cap allà vaig portar als meus amics!!!

Va ser una Ruta “a lo clàssic”, es a dir, que no ens guiava el GPS, “el Garmin de nuestros amores” sinó els mapes en paper i enfitant-se de les carreteres de la zona que jo conec, els meus amics em van fer confiança!!!

Això es va decidir així perquè a l’hivern les condicions climàtiques poden variar d’un dia per un altre i, per tant, l’estat de les carreteres també. Per això el millor es anar decidint sobre la marxa el millor camí.

Ens vam trobar a les 9h al Restaurant Oleus de Cambrils, on vam començar fent un bon esmorzar de forquilla. En aquestes rutes el millor és no parar a dinar, només fer un mos, i sopar bé (o molt bé diria jo).

El dia era fred però sense pluja i amb força estones de sol. Al llarg del camí, que vàrem fer a bon ritme, vàrem gaudir d’uns paisatges nevats impressionats i d’una fresca considerable (a estones -4ºC) i sense cap incidència van arribar al nostre destí, Segovia.

Després de la preceptiva dutxa, un vinet a la Plaça major, i a gaudir d’un sopar “com il faut” que diria en Jeff, a l’Asador Jose Mari.

Després feien falta 2 coses per fer baixar el sopar, un passeig per al nucli antic de Segovia i un Gin-Tònic, i així, disciplinadament, ho vam fer.

El mati següent es va aixecar força ennuvolat i després d’esmorzar vam anar cap a Pinguinos que es fa als afores de Valladolid , els terrenys de l’antiga aeronàutica Militar.
Vàrem fer una volta pels terrenys de l’acampada, plena de fogueres, tendes de campanya, txiringuitos per menjar i unes andròmines motoritzades espectaculars.

El fred, la humitat, el fang, etc. de la zona d’acampada van provocar uns avisos de les nostres articulacions per fer notar que seria molt mala idea que un altre any anéssim a dormir amb tenda……cosa que per descomptat no farem!!

Comprat algun record i saludats companys de carretera vam posar direcció a Valladolid per anar a dinar a La Mejillonera . En aquest restaurant fan els famosos entrepans de calamars i el vam escollir, a part de la bondat dels seus productes, com a petit homenatge en Cesc Piella, ja que sempre que passava per Valladolid li agradava anar-hi.

Un altre lloc imprescindible de Valladolid és el Pub LORD, on fan els millors cigalons que hem tastat mai i uns Gin-Tònics boníssims. Uns cracks, obren a les 4 de la tarda i abans ja hi havia cua!!

Amb una fina pluja vam anar cap a Peñafiel on passaríem la nit . L’Hotel està a l’antic convent de les Claras i és un edifici impressionant amb unes magnífiques vistes al Castell i el riu.

Peñafiel té una plaça anomenada “Plaza del Coso“, que és un espai públic creat a l’edat mitjana per fer espectacles taurins i que actualment continua activa. És una plaça impressionant amb el terra de sorra i d’uns 3500 m2.

Després del passeig vam fer un vi de la terra i cap a sopar el Restaurant Curioso. Molt bona opció. Cuina de tocs clàssics per modernitzada i elaborada amb molt bons productes.

L’endemà un altra vegada amb fina pluja vam posar rumb cap a casa. Com el temps no era molt bo vam anar per al camí més ràpid.

Dinar a Fraga , a la benzinera ambientada amb els anys 60 de USA. I tots a casa sense cap problema.

Cal destacar l’excel·lent tracte rebut a tots els establiments i la simpatia de tota la gent amb la qual vam estar parlant i compartint una estona.
Com podeu intuir per aquesta breu crònica això de la concentració és una excusa per passar un cap de setmana fantàstic fent ruta amb moto, gaudint de la gastronomia i per sobre de tot compartint temps i riures amb els amics.

Gràcies a tots els companys, sou tots molt macos!!!

I fins aquí la breu crònica de la primera ruta llarga del club aquest 2024 de les moltes que tenim al calendari.