Cap al Tourmalet: Les clàssiques cavalquen juntes

18 juny Cap al Tourmalet: Les clàssiques cavalquen juntes

Per accedir a la galeria fotogràfica clique aquí.

Doncs Sí. Ho hem fet, hem coronat el Tourmalet i altres ports de muntanya mítics del Tour de França amb les nostres clàssiques!!

L’aventura ha començat el divendres 14 al matí, hem sortit en diferents grups i hores per trobar-nos tots a Vielha i anar junts a sopar.
El primer grup ha sortit a les 11 del matí de Vilagrassa després d’esmorzar, arribant a dinar a Vielha.

El segon grup ha sortit a les 13h des de la Cerdanya, arribant a Vielha a la tarda.

I finalment el Joan i l’Anna han vingut a la tarda directa a Vielha.

Dissabte puntualment a les 9 del matí, amb un cel molt ennuvolat, hem sortit de l’hotel en direcció Bossost per anar a fer el primer coll, Portilhon, tot pujant ens hem anat endinsant en un mar de boira pixanera i hem començat a trobar les primeres bicicletes.

Després hem seguit cap a segon coll, Peyresourde, la boira pixanera i les bicicletes encara eren els nostres companys de viatge.

I ens hem encaminat cap al nostre tercer coll, Aspin, manteníem el mar de boira com a company de viatge, però ens endinsàvem en un altre mar, un veritable oceà de bicicletes, centenars de bicicletes en mig d’una espessa boira, circulant tant en el mateix sentit que nosaltres com en sentit contrari, i molts vestits amb roba de colors que no es veien, sense llum al darrere i acompanyats d’un tercer mar de cotxes i furgonetes.

Després ens hem encaminat cap al nostre coll principal de la ruta, el Tourmalet, la pujada ha estat molt complicada, visibilitat quasi nul·la, bicicletes, cotxe i furgonetes per tot arreu, però tot i les dificultats hem pogut coronar-lo sense cap incident.

A la baixada del Tourmalet hem anat deixant la boira, però ha començat l’autèntic malson de les bicicletes, en forma de curses i talls intermitents de carreteres.

Hem fet una parada per posar gasolina i fer un cafè i després ens hem encaminat cap al que havia de ser el nostre quart port, Aubisque.

A l’arribar a Argelès–Gazost, ens hem trobat el primer tall intermitent per deixar pas a les curses de bicicletes, ens han aturat durant 1/2 hora aproximadament, quan hem pogut seguir i ens encaminàvem cap a Aubisque, hem vist que la carretera estava tallada i hem hagut de reprogramar el recorregut, esquivant el coll d’Aubisque i anant cap a Lourdes per després seguir en cap a Formigal, ha estat un veritable calvari de talls intermitents i hem hagut de fer uns 15 Km circulant a 10 Km/h darrere del «farolillo rojo» i la furgoneta que tancava la cursa, érem centenars de motos i cotxes en aquesta situació, segur que tots pregàvem perquè el ciclista abandones, però ha seguit fins al final i es repetien els talls intermitents i les cues, fins que finalment hem travessat la Línia de Meta de la cursa i hem pogut recuperar el nostre ritme, 

i hem seguit cap al següent coll, el Pourtalet, on hem parat en l’únic coll que hem vist sense boira.

Després hem continuat cap al restaurant, on hem arribat amb 3 hores de retard, les trucades al restaurant avisant de l’hora esperada d’arribar han estat també un constant des de després de la baixada del Tourmalet. La cuina estava ja tancada, però ens han guardat unes croquetes variades i altres tapes!!

Després de fer l’aperitiu a les 5 de la tarda, hem seguit cap a Jaca, una bona dutxa i a sopar!!

Per la tornada de diumenge, el Roman ens havia preparat un recorregut i ha fet el seu debut no oficial com a Cap de Ruta guiant-nos fins a Benavarri, després ja ens hem anat separant tirant cadascú pel seu compte.

Recordarem les bicicletes durant molt de temps!!

Gran cap de setmana de Clàssiques acompanyat també de motos modernes, que han tingut la paciència de circular, quan no era a ritme de bicicleta, a ritme de clàssica!!

Gràcies a tots els que amb la vostra assistència ho heu fet possible!!

Salut i Clàssiques!!