Assolim el Pic Negre!!!

07 juny Assolim el Pic Negre!!!

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

Quan vaig publicar la II Tracks&Road vaig rememorar la primera edició: sorra, pedres, matolls, càmeres volant pels aires, cares de felicitat i esgotament… i un munt de rialles i bon rotllo!!!

I llavors em vaig dir… com ho supero a la segona edició? Doncs, sí, ho hem fet. Entre tots hem assolit un cim, una nova fita en la història del Nostre Club, un cap de setmana que no oblidarem i que farcirà d’imatges i experiències la trajectòria del BMW Motorrad Club Catalunya. Després de pujar tot sol, fa 30 anys, al famós Pic Negre, repeteixo, aquesta vegada amb els meus amics i socis del Nostre Club.

Han estat moltes hores, viatges virtuals amb el meu GPS, fotos, imatges, i mirar i remirar la ruta per dissenyar un cap de setmana per gaudir-lo amb els meus amics. Però espereu!!! Que aquesta ruta va començar abans, quan en Toni Villaescusa i en Marc Safont ens van regalar un mini-curs off-road pels participants. Com experts en off-road i integrants del Moto Club Cent Peus en Toni i en Marc ens van ensenyar els principis bàsics per poder rodar tranquils sobre terra, aigua, sorra, fang…  Tot un luxe!!!!!!!

Per en Marc era la seva primera sortida amb nosaltres. Benvingut a la Nostra Gran Família

I ara sí, som-hi amb la història del II Tracks&Road. El divendres ens vam trobar a Escaló, a l’hotel Castellarnau per compartir el sopar i anar comentant que fariem el dissabte. Donat que era aconsellable fer la ruta sense acompanyant, les nostres parelles van fer els seus plans perquè els pilots anessin sols a… a on??? a assolir el Pic Negre!!!

Vam sortir el dissabte a les 8,00h i ens vam dirigir cap a Tor per fer l’anomenada ruta dels Contrabandistes fins a arribar a Andorra per en Port de Cabús. Des d’allí ens vam arribar fins a Naturlàndia per començar a fer l’ascensió al Pic negre.

Amb els meus amics i les seves GSs vam arribar al cim, al Pic Negre, travessant rius, roderes, camins de sorra, pedres… uns jabatos!!! Com vam gaudir i com, amb solidaritat i companyerisme, vam anar sortejant tot el que ens anàvem trobant.

L’Antoni Toré ja ens ha preparat el seu video de la ruta. Brutal !!!!!!

Que content estic que flipéssim amb l’experiència, i veure les cares de felicitat de tots !!!

A dalt vam arribar al mític refugi de muntanya amb l’emblemàtica WW T1, on vam deixar la nostra empremta. Moments de fotos i imatges per no oblidar.

I tal com pugem, baixem… en grups de 4 motos, com marca la regulació per pujar vehicles de motor.

Una vegada reagrupats a baix ens vam dirigir al lloc de dinar, un indret mític de muntanya donat els anys que porten treballant al refugi Comes de Rubió, on en Paco i la seva dona ens van obrir les portes de casa seva amb professionalitat i carinyo.

Allà, les nostres companyes ens estàvem esperant!!! Quina meravellosa rebuda la de la meva estimada Eli, que es va encarregar del desplaçament de totes les amigues. Després d’aquest matí off-road amb els meus amics, l’Eli era el colofó!

Ben dinats, uns quants vam decidir agafar la carretera i anar directe a l’hotel i d’altres vam seguir la ruta que tenia creada seguint la dinàmica de la Tracks&Road: camins i carretera, anant direcció cap al Pic de l’Orri. Des d’allà, descens per agafar la carretera asfaltada i arribar a l’hotel per fer una dutxa o bé el més valent un banyet a la piscina.

A la nit, un bon sopar d’acomidament, amb digestius, copes i molts moments per rememorar tot el que hem viscut. Diumenge cadascú ha anat marxant segons els plans que tenia per diumenge.

Voleu saber com em sento? Recollint les paraules del “Petit Príncep” No es veu si no és amb el cor, l’essencial és invisible als ulls. He vist, mirat, sentit, olorat i viscut tant i tant!!! I he posat el cor en aquesta ruta. Veient les cares dels meus amics estic satisfet de tot el que hem viscut i ja desitjo que arribi la III Tracks&Road el 2022.

Gràcies a tots per fer-me tan feliç!!!