ACT PORTUGAL: L’AVENTURA DE LES MOTOS TRAIL

02 juny ACT PORTUGAL: L’AVENTURA DE LES MOTOS TRAIL

Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.

Hi ha rutes que es graven a la retina i a la memòria, i l’Adventure Country Tracks (ACT) de Portugal és, sens dubte, una d’elles. Un repte de cinc dies intensos per travessar el país de nord a sud, on la pols, la grava, les pedres i els paisatges canviants ens esperaven a cada revolt. Un grup d’onze membres del club preparats per l’aventura i, aquest cop amb el suport d’en Jordi Raüll, que al volant del cotxe d’assistència ens donava la tranquil·litat necessària per centrar-nos en el que més ens agrada: pilotar.

El viatge va començar amb el clàssic tràmit de l’asfalt. Dues jornades de ruta des de Barcelona creuant la península fins a Tordesillas, i d’allà cap a Bragança, l’inici de la ruta per tot Portugal de dalt a baix.

Dia 1: Dels dominis de Bragança a la terra profunda

Bragança – Freixo de Espada à Cinta

Com farem cada dia sortim a les 8:30 h puntuals amb ganes de gas. El punt de partida oficial no podia ser més emblemàtic: el majestuós Castelo de Bragança. Allà, amb les siluetes de les nostres motos trail retallades contra les muralles medievals, vam immortalitzar el tret de sortida.

De seguida ens vam endinsar en el cor del Parc Natural de Montesinho. Les primeres pistes ens van rebre amables, una introducció suau que ens va portar fins a un evocador pont romà, ideal per agafar ritme i escalfar suspensions. Després de visitar el Castelo de Algoso, el track,

ens porta el Hard 2 amb una baixada de pedres molt tècnica a on tots la vàrem passar sense grans problemes.

Continuant fins a Mogadouro per gaudir d’un dinar més que merescut.

A la tarda, el paisatge va canviar. Vam resseguir el curs del Riu Sabor per una pista ràpida on la grava ens feia ballar sota les botes. Una sensació de llibertat absoluta que ens va conduir directes fins a les portes de l’hotel a Freixo de Douro Superior.

Dia 2: Entre vinyes velles i gegants de pedra

Freixo de Espada à Cinta – Covilhã

Travessar el Riu Douro a primera hora del matí és una experiència gairebé mística. Vam ascendir per pistes revirades que serpentegen entre les mítiques vinyes del vi de Porto, aturant-nos en un mirador on el riu semblava un fil de plata sota els nostres peus.

La ruta ens va portar després cap a Castelo Rodrigo, un poble preciós envoltat de muralles que sembla aturat en el temps, per en acabat coronar les vistes sota la mirada de l’imponent Cristo de Marofa. Però la muntanya ens tenia guardada la sorpresa del dia: el riu Ribeira do Porquinho.

Aquest tipus de passos sempre generen respecte, ja que si el cabal ve crescut t’obliga a fer mitja volta, però vam poder creuar-lo i continuar la ruta.

La tarda ens reservava l’entrada a la Serra da Estrela, el sostre de Portugal. El track es va tornar vertical amb una pujada difícil i trencada.

Continuarem pel poble de Manteigas i finalment desprès d’una jornada exigent, vam coronar el dia arribant a l’hotel de Covilhã.

Dia 3: Carenejant sobre els parcs eòlics fins al Tajo

Covilhã – Gavião

Deixem enrere l’alta muntanya de la Serra da Estrela per enfilar cap a la Serra da Lousã. Aquest dia va ser el de les grans panoràmiques. Vam rodar durant quilòmetres i quilòmetres per pistes ràpides que carenegen les carenes de les muntanyes, flanquejats per immensos molins de vent que semblaven gegants al nostre costat. El terreny aquí exigia concentració: molta grava solta que obligava a portar la moto ben subjecta amb les cames i un tacte de gas fi.

Després de fer una petita drecera en el track per buscar un lloc on dinar i refer-nos de la pols de la ruta, vam reiniciar la marxa. A mesura que la tarda avançava, el paisatge es va anar suavitzant.

Les muntanyes trencades van anar donant pas a un relleu més amable fins que vam començar a olorar la humitat del Riu Tajo.

Vam acabar la jornada a Gavião, un poble autèntic, dormint en un hotel senzill que ens va oferir exactament el que necessitàvem: una dutxa calenta, un sopar entre amics i un llit on somiar amb les pistes de l’endemà.

Dia 4: El canvi de guió: rumb a les planes del sud

Gavião – Moura

Adeu a les muntanyes del nord i del centre ens endinsem cap a les infinites planes del sud. El paisatge va patir una metamorfosi radical. Les pistes es van obrir de bat a bat, travessant rius, zones de devesa i camps infinits d’oliveres i alzines. El ritme es va fer més fluid, gaudint de la conducció en un entorn que convidava a aixecar la vista i gaudir de la immensitat de l’Alentejo.

A l’hora de dinar vam fer una parada estratègica a la Taverna Os Templários, un racó acollidor on recordar les anècdotes dels dies viscuts.

Amb les energies renovades, la tarda ens va portar un dels moments visuals del viatge: l’arribada a l’Embassament del Guadiana. Una massa d’aigua imponent que trencava l’aridesa de la plana.

Des d’allà, un últim tram ens va conduir fins a Moura, una ciutat preciosa que respira herència àrab en cada racó, amb els seus carrers empedrats que vam recórrer orgullosos amb les nostres muntures abans de tancar les motos a l’hotel.

Dia 5: La gran festa final cap a l’Algarve

Moura – Tavira

Últim assalt de l’ACT. Vam arrencar puntuals, amb aquella barreja de sensacions que té tot final de viatge: l’alegria d’haver arribat i la pena perquè s’acaba. Vam anar perdent altitud progressivament per endinsar-nos a la regió de l’Algarve a través de la Serra do Caldeirão. I quin final! Ens esperaven unes pistes increïblement virades, un autèntic tobogan de corbes, pujades i baixades on ens vam divertir molt.

A mig camí, el track ens va regalar una parada gairebé fantasmagòrica: les Minas de São Domingos, un paisatge industrial abandonat, de colors rogencs i ocres, que semblava extret d’un altre planeta. Un escenari brutal per a les últimes fotos de grup.

Després de l’últim dinar en ruta i d’aplicar una petita variant final per estalviar uns quilòmetres d’asfalt innecessaris, vam enfilar el tram decisiu. I de cop, l’olor de sal. La ruta va morir de la millor manera possible: a la Praia de Cacela Velha, amb l’oceà Atlàntic davant dels nostres ulls. Un esclat d’alegria, abraçades, felicitacions i la satisfacció d’haver completat un repte majúscul.

Vam acabar la jornada (i el viatge) a l’Hotel Ozadi de Tavira, celebrant l’èxit al voltant d’una bona taula. Han estat centenars de quilòmetres de pistes, pols, riures i companyonia. Una travessa inoblidable on les nostres trails han demostrat del que són capaces.

Fins a la pròxima aventura… ¡Salut i Gas!