01 nov. 360º moments d’emocions
Per accedir a la galeria fotogràfica cliqueu aquí.
Aquesta era la primera vegada que participàvem amb la Montse a la sortida Catalunya 360º.
Les expectatives que teníem eren molt altes, després de veure les altres edicions, i no ens va decebre. Tot i no poder fer les quatre províncies, passar pels Pirineus de la Catalunya Nord també va ser molt engrescador. En Sergi, el nostre Cap de Ruta, ens tenia preparades unes quantes sorpreses.
Comença l’aventura…
Divendres estàvem convocats a l’Hotel Terradets, a Cellers (Lleida), en un entorn encantador a tocar de l’embassament de Terradets, integrat al paisatge com un estany natural.
Abans del sopar, tot prenent un refresc al costat de la piscina de l’hotel, el nostre cap de ruta va fer un “brífing” del cap de setmana. Després d’un sopar lleuger, vam tenir la primera sorpresa: visita al Parc Astronòmic del Montsec. A les 21:00 h ens esperava un microbús per anar al Parc. Alguns dels participants van rememorar les cançons típiques escolars “Sr. conductor acelere…” i altres cançons de gresca dirigides per en Michele.
La visita al Parc Astronòmic va ser molt interessant. La primera part va transcórrer al planetari, amb ulleres 3D, on vam gaudir d’una visió espectacular del nostre sistema planetari, les galàxies i diverses missions espacials. A la segona part, ens vam traslladar al voltant d’un telescopi on ens van explicar, d’una manera molt amena (més d’un s’hagués adormit), el que es pot veure i fotografiar en el cel nocturn. Llàstima que estava núvol!
Dissabte, ben puntuals (i amb dipòsit ple) iniciàvem la primera ruta: ens esperaven uns 170 km, fins al nostre destí a Puigcerdà, passant per la Seu d’Urgell. En Sergi ens va comentar que hi havia un tram d’uns 11 km per camins amb algun punt de dificultat, per si algú volia agafar una carretera alternativa. Vet aquí la segona sorpresa.
Per a la Montse i per a mi va ser tota una experiència, ja que mai no havíem fet off-road, i menys amb maletes! No les teníem totes! Abans d’arribar a Gerri de la Sal ens vam desviar per una carretera trencada -que es va convertir en camí- travessant les Valls d’Aguilar. Els paisatges eren espectaculars a mesura que agafàvem alçada (1.640 m), sense oblidar alguns punts de dificultat. La Montse m’anava dient: “avui sí que no m’adormiré dalt de la moto, quin patir!”.
Ja anant cap a Puigcerdà, va començar a ploure. En Sergi ens va escurçar una mica la ruta, a canvi ens va donar la tercera sorpresa, aquesta improvisada, d’anar a la formatgeria del petit poble de Bar. Els amants dels formatges es van “firar”, tot i ploure. Destí final: el restaurant “Cal Torru” dels nostres amics i socis Natàlia, Ramon i el seu fill Pere, on, com sempre, vam dinar d’allò més bé amb les “delicatessen” de la Natàlia.
Al vespre, alguns van “plegar veles” i es van retirar, però una part del grup vam fer un agradable passeig per Puigcerdà, sense perdre l’ocasió de fer uns xurros i després arrodonir-ho amb un soparet.
Diumenge, punt de trobada a l’Hotel Park de Puigcerdà. El nostre objectiu era fer una ruta d’uns 200 km, travessant algunes de les comarques de la Catalunya Nord, com el Conflent, el Vallespir i el Rosselló.
La ruta la vam iniciar cap a Llívia direcció Vilafranca del Conflent i Prades per vies secundàries. En aquests primers compassos del trajecte vam haver de fer un parell de canvis de sentit, es veu que el GPS del cap de ruta encara estava “fred”… En benefici d’en Sergi, diré que després ens va guiar per carreteres estretes plenes d’encant, algun ramat d’ovelles i paisatges per no oblidar.
Val a dir que, amb tant d’encant, el “cordó” dels participants es va estirar molt, i els que anàvem al final, sense saber-ho, vam avançar al grup davanter uns quants kms. Després ens va tocar esperar-los. Això ens ho haurem de fer mirar, je, je, je…
En l’últim tram de la ruta vam entrar al nostre país pel Coll d’Ares, amb foto inclosa, i ens vam dirigir cap a Molló i Camprodon, per acabar al restaurant El Grèvol de Llanars, i gaudir d’un merescut àpat. Com a colofó del cap de setmana vam celebrar plegats l’aniversari de la Marta Ochoa, que ens va convidar a cava. Alguns també van aprofitar per fer una estona de migdiada, ja que tenien un bon tros fins a arribar a casa. Fins a la propera! Gràcies per tot, Sergi!
Sorry, the comment form is closed at this time.