15ª edició de “Tres Valles”

18 juny 15ª edició de “Tres Valles”

És difícil no extendre’s per explicar el què ha estat la 15ª edició d’un “clàssic” com és aquesta trobada que alguns ja defineixen com “LA SORTIDA”.

Han estat molts mesos, moltes hores de dedicació per oferir a tots el assistents allò que esperen al llarg de l’any amb unes expectatives cada cop més altes.

En línies generals crec que s’ha assolit l’objectiu de tots i cada un dels TRESVALLEROS que han format el grup de 16 motos amb un nivell de pilotatge molt més que acceptable.

Es tractava de fer 3 dies intensos de ruta amb una mitja diària de entre dèu i dotze hores de moto sense més aturades que la que pertocava per dinar i alguna altra facultativa per raons higièniques o de benzina.

L’Esperit de LOS TRES VALLES sempre ha estat aquest ; tothom sap la ruta, tothom sap a ón hem d’aturar-nos a dinar i quin és l’hotel on farem nit. Es van fent els grups naturals segons el nivell de conducció o les més o menys ganes de recargolar el puny dret.

El punt i l’hora de la trobada per iniciar el trajecte era les 8:00h del matí a La Jonquera.

Un tram de 330 kms. que iniciem amb bon temps i que acaba al restaurant LES BELVEDERES DE BLANDES situat al mirador del CIRC DE NAVACELLES. Un paratge impresionant, espectacular. Hi arribem després de 5 hores i mitja de non-stop. a un molt bon ritme.

Després de dinar i abans d’agafar altre cop les motos comença a ploure. La pluja no ens deixarà fins al cap de dues hores abans d’arribar a Saint-Gilles, prop d’Arles.

A les 8.00h del vespre i després de 270 kms. els més avançats arriben a l’hotel Lou Paradou a Gréoux-les-Bains.

Sopem al restaurant Fleur de Thym. Bon sopar, bona armonia amb sorpresa incorporada.

Els integrants del grup havien decidit prèviament homenatgear al Road Leader i li fant entrega d’un regal. Un magnífic casc KLIM.

Dissabte iniciem la ruta a les 8:15 pel paradisíac Parc National du Verdon. Natura imponent en estat pur. 290 kms. de carreteres inimaginables, panoràmiques absolutament bestials que fan el deliri de tot el grup i obliguen a fer més d’una aturada per fer fotos. Ens acompanya un dia clar i net. Després de vorejar el Gran Canó del Verdon fem via per carreteres encara més ràpides i divertides per arribar a dinar a Le Chalet Reynard, just abans de coronar el Mont-Ventoux. 

Dinar per gaudir i comentar la moguda d’aquestes 6 hores ininterrumpudes en una matinal de somni. Molts dels integrants, habituals d’aquesta sortida, declaren obertament que feia molts anys que no recordaven haver gaudit tant damunt la moto.

I encara quedava el millor, amb 230 kms pel davant i 5 hores més de ruta.
Ens esperaven les estribacions dels Alps, on teníem l’hotel per fer nit. Una ruta de tarda amb un itinerari espectacular pel que fa a les carreteres i als paissatges.

Ens endinsem al Parc National du Vercors, passant per ports que s’han de fer al menys un cop a la vida com son el Mont-Ventoux, el Col de Rousset, el Col de la Machine i la Combe Laval. Aturades per fer algunes fotos i seguir ruta fins arribar a l’Hotel Le Marronnier a Rencurel, un poble de somni al Parc du Vercors.

Diumenge al mati ens despertem amb un ambient plujós. Però el que queda val la pena tot i que el dia no hagi sortit tan espetarrant com el de dissabte. Altre cop vistes i carreteres per a no oblidar.

Al cap d’una hora, Kepa, Javi i Patxi abandonen el grup perquè els hi queda una bona tongada fins arribar a Hondarribia i no faran el dinar amb nosaltres.

Després de 5 hores de bona carretera i 265 kms., amb el sol acompnyant-nos altre cop i algún altre port per passar-ho be arribem al restaurant La Balade Gourmande al poble de Soudorgues on farem l’últim àpat i el comiat de la 15ª edició de Los tres Valles.

D’aquí fins a casa uns 500 kms. més que alguns ja van optar per fer-los per la via ràpida per autopista.
El Ramon, en Toni i en Bune encara van voler seguir fent ports i carreteres i després de 7 hores arribavem a casa amb una satisfacció difícil de descriure. 
En resum, una edició difícilment superable per a properes convocatòries.

No sé, potser és qüestió de temps i trobar alguna altra alternativa que torni a fer gaudir a la gent tant com ho han fet aquest any.